A mitjans del segle XVIII en Tano, un home molt especial, es va fer popular. 

La tradició diu que en aquesta època es va prohibir circular de nit amb capes llargues i sense fanal. Una nit, en Tano va sortir a passejar i uns guàrdies el van aturar. En aquest moment, en Tano va treure un fanalet apagat que portava a la butxaca, però no li van poder fer res perquè la llei no deia que s’hagués de portar encès.

La nit següent, en Tano va tornar a sortir a passejar amb un petit fanalet lligat en una canya llarguíssima que gairebé no feia llum de manera que no es podia reconèixer qui el portava.

L’endemà va sortir embolicat en un gran sac i sota d’aquest hi portava un fanalet encès, la claror del qual no es veia gens. 

Com veieu, en Tano sabia com burlar-se de les normes i això va fer que augmentés la seva fama i popularitat. Quan algú li preguntava, deia que havia seguit sempre el consell de la seva mare, que ja feia anys i panys que feia malves.

Així doncs, aquesta ignota es va fer popular gràcies a… LA MARE DEL TANO, un nom popular que hem volgut recuperar com a propi en honor a l’enginy i la picaresca d’aquell personatge del segle XVIII.